Monday, April 30, 2007


Curtcircuit (Shortcircuit)
Aquesta película és genial, val la pena intentar trobar aquesta peli en un videoclub ni que sigui de mala mort per mirar-la, perque segurament el mateix Asimov li hauria agradat veure-la. Be poder és una bestiesa com una catedral, o dues, però m'és ben igual, perquè per desgracia jo no tinc la envejable habilitat per llegir llibres que tenia en Johny 5, molt semblant a la manera d'apendre coses que feien servir a Matrix.
Tot i que lo més fascinant d'aquesta película, a part de l'habilitat dels que deurien fer anar el robot; molt ben aconseguida, és el guió. Un guió, que tot i ser una película enfocada pq la mirin nens, aconsegueix abordar temes tant delicats com la inteligència artificial, o la vida dels robots.
Avui no diré res més, només això:

Labels: ,

Sunday, April 29, 2007

seguint amb la voluntat de l'entrada anterior, però aquest cop impolsat per un accionador molt diferent, recupero un altre anunci.
tot i que el present, no nés el protagonista l'anunci, sinó que l'és aquest video trobat al daylimotion, quan l'agueu vist, ja sabreu pq us parlo d'un anunci.



veritat que si?

Labels:

Wednesday, April 25, 2007

per fi he trobat un anunci de televisó que em <------ ( sense la "h" eh albert :D) tenia quasi obsessionat. I per fi una de les meves preocupacions més grans a la meva vida fins ara, per fi ha estat resolta, amb tots vostés, un anunci genial, fet amb stop motion, i amb molta imaginació a més a més.
Com veieu l'anunci es de la PLay station dos, aixi que ja fa un temps d'aquest anunci, tot i que no molt, però si el suficient pq m'hagi costat bastant de localitzar-lo i per fi, presentar-lo amb ilusió per tots vosaltres.
I de regal avui:

Labels: ,

Monday, April 23, 2007

Moka fan

aquest és un blog bastant increible, perquè encara no se com valorar-lo, aixi que avui, despres de tant de temps seguint-lo, decideixo posar-lo al link, pq no sé, va ser un dels tres blogs que van aconseguir arrancar-me la mandra i posar-me a fer jo el meu, i pq segueix sent tant bon com el principi

avui he llegit això a la seva web:
2.45am has always been my favorite time of the day… I don’t really have a congruent explanation for it actually… I just think that that time of day posses something somewhere along the lines of ‘magical’.
Nighttime is seductive, I love it how your senses seemed hightened at night, everything goes quite, delicate, speech turns down to whispers, touch to caresses, even breathing takes on a different rythm, but in all of this, I have to admit that the thing I find more appealing is the quiteness. At night, everything goes quite and starts humming in a whole different level, you can listen to everything.
I like it how I can put on my music to just a whisper and still get to take it all in. There is nothing to disturb me at nights, it’s me and my thoughts, me and the streetlights, me and my pencil…
This is a very heavy folkish playlist, which suits my night humor right now, it’s pretty warm here, and I think this playlist is too, tell me what you think


provides from Motel de Moka

Labels:

Saturday, April 21, 2007




Cogió el bolígrafo con el puño, como mesurando toda su estructura, y dejó que la tinta manchase la superfície de la hoja inconsciente.

Las lineas brotavan peró mas que de la punta de su bolígrafo, diríase que salian de su interior, como las lagrimas o la sangre. Perdonen la comparacion biològica, pero asi parecian sacudirse su palabras, como si un corazón compuesto de humo y aire, diese vida a las palabras. Aunque no era el relampago lo que las movia, sino la electrica imaginacion que deambulava por encima de su cabeza, como una nuve de envidiables dimensiones.


Dave Jackson ( ... fotos de )

Labels:

Wednesday, April 18, 2007

Children of Man ( o men)

Per fi he vist aquesta pelicula que ja vaig dir en el seu dia que volia veure.

I quina és la conclusió: que hem va agradar tant que parlaré de quins referents hem va recordar.



Començó per, i perquè també és un llibre que he descobert ( gràcies a deu) fa poc, que es diu " El pais de las últimas cosas", de Paul Auster, on el futur es pintat com un cúmul de desgràcies i un bon grapat de causes caótiques, però mai s'en explica com s'ha arrivat a aquest punt, i es en aquest sentit de plantegar-ho tant obertament que hi trobo la semblança, i per altra banda, la fascinació per aquestes obres.

I es clar no podem perdre de vista si parlem de referents, (i plantejem que "EPDLUC) n'és un, deixar de citar el mític "1984" de George Orwell, que a la vegada és un referent cla referent per el llibre de Paul Auster, i per tant, de la pelicula que en ocupa.

Bé, que més que més, un altre puntàs a la película, es que el protagonista a qui nosaltres a traves de la tele li seguim la pista, no deixa de ser un personatge molt secundari en el context futurístic, i per tant, a la vegada un aspectador com nosaltres, que veu els fets més polítics des de la llunyania; i ara ve un altre referent, que seria com "el Pianista" de Roman Polansky.



On el protagonista no és més que una persona amb problemes personals, que els intenta solucionar, però amb el valor afegit de viure en un temps desafavorit i ple de pegues, que afecten directament el protagonista, però del qual nosaltres el aspectadors, no en savem ben bé els detalls, però que en sóm partíceps per força. I he de confessar que aquesta manera de plantegar les històries, m'encanta, la pura narració d'un personatge, i l'inevitable i forçosa explicació d'un context, però del qual no deixa de ser un context, i mai forma part de l'història principal. Això, per mi, és la millor opció narrativa en el mitjà audiovisual. Que per altra banda, hem direu judas i exejerat; però trobo, aquesta manera de desenvolupar les històries és molt Hitchcoknià!

I finalment comento l'aspecte més estilñistic, que és clavadissim al joc de PC Half-Life 2! I amb gran encert, perquè el que fa més addictiu aquest videojoc és precisament l'ambientació.



I per acavar només dir.... visca la ciència-ficció.

By RKO.

Labels:

Sunday, April 15, 2007

com és avui el teu dia??



com tens avui el dia?



Nick Cave - Into My Arms

Feist - 1 2 3 4

Labels: ,

Saturday, April 14, 2007

100



Avui cumpleixo 100... blogejades; ou yeah!


Labels:

Friday, April 13, 2007

A.A el chico que entendió la luz



Ansel Adams, el admirado.

Labels:

Relatos de la oFFicina perdida (i)

Es absolutamente aberrante, pedante, indeseable y optima para criticar. Odio saber que mi única opción para informarme sobre el mundo, sea mediante escritos metódicamente polarizados por periodistas radicalmente optimizados por sus siempre, con mayor o menor mesura, sentimientos. La racionalidad de los temas, existe, pero no la imparcialidad, en otro mundo sin complejos de inferioridad hubiese sido posible en alguna mesura. No estoy de acuerdo, de entrada solo cave decir que para cada periódico existe el emparejamiento con un partido político, pero esto que de que va? De informar o de mítines políticos?
Lo malo, y lo mas triste es que no digo nada nuevo y repito lo mismo que muchos han pensado y dicho antes; porqué nadie es profesional y condescendiente con su profesión? Solo, hoy en día, los especuladores parecen realizar su trabajo con metódica y rigurosa artesanía profesional. A la mierda con los oficios. Yo mismo, estoy escribiendo esa putrefacta contaminación que penetra vuestros cerebros; mientras estoy en la oficina.
Escribo las palabras que ahora leéis, después de oír por la radio la frase que mas personas ha asesinado en el mundo: “ Ha de respetarse el poder judicial”
Así lo entona con voz de hiena el gilipollas que emite sus asquerosas palabras para destrozar mis oídos de oyente sufrido, como todos lo que solo podemos escuchar. El otro lado, es el lado de la desventaja.
No voy a respetar la justicia, mientras haya en ella personas peores que los árbitros de de la liga de fútbol Italiana, o peor que los periodistas de hoy en día; y es que donde cojones se han perdido la ideas de Umberto Eco? Y hablo con el ejemplo de idiotas de la talla de Garzón, que es simpatizante de la injusticia, y gran metáfora de la justicia: ciego ( de alcohol ).
Y en la cumbre de todas esas personas que contaminan el mundo esta jiménez probableconsumidordepornografíainfantil los Santos!

Y solo he comentado el 1% de todo lo susceptible a ello, porqué hay mil cosas mas a las que hacer vodoo.
Como la caixa, que patrocina el Barça, i a la vez a la pedoselección Eh’pañola; donde estan los principios!
Jejeje

No me hago responsable de mis propias palabras. Como la frase mas famosa de los politicos que dan evasivas, No estavamos equivocados, nos aconsejaron mal.

Como puede existir el futuro en ese plan?

PD: a si, y me cago en todos los hijos de puuuta que van por el mundo enriqueciendo el uranio y besando cabezas. (nucleares)

Thursday, April 12, 2007

Taxi Driver

¿ Premiaria Hollywood el viaje iniciático de un psicópata, veterano del vietnam, que cruzaba la noche neoyorkina armado de fantasias antisociales? Hubiera sido como premiar el fracaso de 15 años de política Norteamericana.

Sergi SÀNCHEZ ( revista Fotogramas, nª1950)


Labels: ,

Wednesday, April 11, 2007

MUSE!!!!!!

pq son tant refutudament bons!? un grup que mai he acavat d'escoltar gaire, però es que vist el resultat dels últims videoclips que treuen, dons joe!
aquest és l'últim que han tret, i vaia temazo, a part que el vídeo en si és molt bo.
la cançó segur que els hi agradarien als stressats i als qui "són com les cançóns".
dons res que m'hauré d'aconseguir l'ultim cd, m'han seduit, finalment!

i aquest és el link a l'altre gran videoclip del que us parlava!::::::::::::::
Totes dues cançons corresponen al seu últim treball fins ara; Black Holes And Revelations, gravat l'any 2006; dons a avià que sapigueu Matthew James Bellamy i companyia, que ja n'esperem un altre.

Labels: ,





Sabeu la diferència entre els ricks i els pobres?


Els pobres venen drogues per comprar-se unes Nike, mentre que els rics venen Nikes per comprar-se droga.




(Frédéric Beigbeder)

Aquesta és entrada d'aquelles tontes, hem venia de gust posar-hi això només, les imatges són de Egon Schiele.

Mira he fet un entreSchiele de Beigbeder, fa pinta d'estar bó.


Labels: ,

Tuesday, April 10, 2007

good old days

merda no puc anar a dormir, no perquè no tingui son, sino perquè a vegades passa que una cançó et manté lligat, va sonant, es repeteix i no pots deixar de sentir un estrany enfasi per cada nota, respires, i cada oxigenació provoca vertigen, això es el que passa amb la música, i ens passa a tots, por a la sutilesa i a la provocació combinades d'algunes cançons

com diria el gran Charlot: per provocar un somriure, i potser una llàgrima

és un directe ben estrany que he trobat, però encara mola! la versió del cd és molt més impresionantt

The Good Old Days
If Queen Boadicea is long dead and goneStill then the spiritIn her children's children's childrenIt lives onIf you've lost your faith in love and musicOh the end won't be longBecause if it's gone for you then I too may lose itAnd that would be wrongYou know I've tried so hard to keep myself from fallingBack into my bad old waysAnd it chars my heart to always hear you callingCalling for the good old daysBecause there were no good old daysThese are the good old daysIt's not about, tenements and needlesAnd all the evils in their eyesAnd the backs of their mindsDaisy chains and school yard gamesAnd a list of things we said we'd do tomorrowA list of things we said we'd do tomorrowThe arcadian dream has all fallen throughBut the Albion sails on courseSo lets man the decks and hoist the riggingBecause the pig mans found the sourceAnd theres twelve rude boys on the oars

Monday, April 09, 2007

Harry Potter y l'ordre del fènix




per lo que he vist, pensant que seria una bazofia intragable, les imatges de moment semblen decents, i la impressió general és positiva

abogadoooooor?

yeeees, per els fans de Sirius Black, amb la oportuna caracterització del tito Garyesplenduroso!

Labels:

un més un fan retro

Chet Atkins - In the Good Old Summer Time



Començem amb una mica de country a saco, com la old school ho mana.


Però no patiu animals cibernètics afamats d'imatges facilones, com obrir la tapa d'un yogur. Perquè avui, hem anat al supermercat, i hem trobat una mega oferta de dos videos al preu d'un!!!


Aquest video gens imperdible, (deu ni do com remena les cordes aquest nord-americà, casualment tipically americà exemplar), ve acompenyat per un karaoke encara menys imperdonable, per l'home aquest que es menja les patilles casi, vist de davant sembla els dibuixos del Jove home llop, gran sèrie per cert. Algú recorda com es deia?


També s'assembla a aquest exemplar:




Mungo Jerry - In the summertime



Labels:

Sunday, April 08, 2007


el detectiu, s'ensumava que res podia acavar bé, el seu nas era massa refinat per aquestes coses. va agafar la clau de plom, es va estramir amb aquell tacte que no li agradava, i la va fer caure al fons d'una butxaca dels seus pantalons amb ratlles blanques.
amb el pes, va notar com s'estiraven un pel més els tirants, una sensació que tampoc li agradava, a tot sumat, va notar dons, que alguna cosa no anava bé, es va apoderar d'ell el malestar del qui sempre esta a l'aguait

Sleater-Kinney - oh!

Labels:

Thursday, April 05, 2007


La cita del dia:

"Volveré" ...................(Terminator)

Labels: ,

Wednesday, April 04, 2007

Adeu, Francesca Woodman.



HA estat un plaer ensenyar-vos una peita part de l'obre d'aquesta noia, espero que us agi agradat el repàs.
Properament dedicarem un repàs d'aquests amb calma, a un altre artista.

Labels:

Tuesday, April 03, 2007


Hola, hoy les voy a presentar un top 10, la lista mental de mis dedos favoritos:
Primero esta el índice, no por nada, solo por la poesía de su nombre.
Segundo llega el gordo, porqué se llama pulgar, y rima con vulgar.
En tercer puesto tenemos el pequeño, porqué se hace valer.
En quarto puesto el corazón, porqué parte la mano por el medio.
Y en quinto lugar esta el mas amado, porqué no tiene nombre.
No temais, mañana os cuento los otros cinco dedos.



Iluzttracione pore Ben Kahoe

Labels: ,

Monday, April 02, 2007

Homme libre, toujours tu chéritas la mer.

Però es tradueix aixi al català: Home lliure, tu sempre estimaràs l'amarg.

Baudelaire fa un joc de paraules, amb francés la mer ( és el mar ), i l'amer ( és l'amarg ), per tant són fonèticament iguals.

Patty Smith estimava els versos del poeta Francés, l'enfant terrible creador de l'estranya, Les flors del mal.

I aquest blog porta el nom d'una cançó de la Patty Smith, la Mer(de), m'ha agradat la connexió.

Labels:

Sunday, April 01, 2007

esta canción es dañina para el corazón

Labels: