Avui és 28 de Febrer, una cosa que només passa cada quatre anys, temps on, deguda a una conjugació mistica i misteriosa, el gremi de fabricadors de dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabtes, i algún que altre diuemenge, pateixen el síndrome anomenat com, ostrestu"cliosi" m'hedeixateldia29defebrer"osi", comunment anomenda com año bisiesto.
Però com que les flors creixen i fan volar el polen, que contajia els que aspiren amb massa força, a vegades enboiren les ments, i fan que les coses apareixin al revés, que a mi, ja hem va bé.
Per fer una porta, s'hi poden dedicar hores, o dies, tot depen de si som amics dels lladres o no, aixi tanmateix, es pot xiular, o cantar una òpera amb alemà.

Aqui us penjo una fulla on hi fet l'esbós per els marcs d'uns quadres que tinc pensats penjar al Bar Freiburg de Berga.

Tom Waits - How's it gonna end

Tom Waits - Another man's Vine

Tarifa: 100parcent impostos i viatges

Escric aquesta entrada totalment posseit per una frase:

Lo mas grande que te puede ocurrir es que ames, y seas correspondido

QUe segurament heu reconegut de la pel·licula Moulin Rogue de Baz Luhrman, ( no sé un va la "ac"), no es que vulgui escriure res més, senzillament he recordat la frase, la música, aquella nota trencada al coll de l'Ewan McGregor, i no he pogut frenar el meu instint postejador.

I aqui hi som.

Per cert, acavo de veure el programa del 33, colors en sèrie, i ha estat de puta mare, com s'ho curren en aquest canal; L'illa del TResor, Silenci?, etc.. fantàsiculoso.

Foto Finish per l'artista "called": Dave Jackson

Hollis Frampton

Aqui us deixo un vídeo, d'un cineasta, bastant experimental pel que veig, fotògraf i artista en general, que el podreu gaudir proximament al Macba, aixi que si heu d'anar a fer una volta amb skate, aprofiteu i tmb us doneu una volta pels passadissos del Museu.
Aquest audiovisual que us linkejo, és d'una pel·licula que es diu "Nostalgia", i si algu la mira tota i l'enten, perquè d'anglés, nanai, que hem deixi un comentari a sota expliactiu, siusplau, estaria molt be!
Si voleu descarregarvose'l, esta aquí.

I uns Mp3 que no venen a res

Eskaravelho - this Gonna be My Way

Eskaravelho - Um Dia a Mais

Rodolí

I de regal avui, un mps que m'ha agradat molt:

The Ditty Bops - Your head's too big

Imagineu que riuen pq esteu en un manicomi envoltat de gen amb la ment lúcida, i que els músics són elefants roses, o pq esteu en un gag bar ( terminologia inventada per suposat), o que esteu en un prat ple de roses que reflexent el color del vostre últim pet, quan més pudent un color més viu, o també podeu imaginar que esteu en un 600, amb alerons i aneu escoltant la ràdio, que té forma de carbassa de la Cienicienta, i que el volant està fet amb ossos verds de ratolins, XD

El Cielo Sobre Berlín

Aquesta és la recomenació 25framesparsegon que us recomano per aquesta setmana.

No recordo molt bé si ja us en vaig parlar, però si es aixi, hi torno, apa.

Perquè aquesta pel·lícula de Wim Wenders és senzillament genial. Perfecte en tots els seus detalls. Començen per l'amor i l'admiració que sent i sap transmetre el director per un Berlín que en gran majoria, ara ha desaparegut. En el Berín quasi prehistòric que ell ens fotorelata, apareix, un projecte de monorail, que al final Berlín va vendre a la China i que allà si que van fer funcionar finalment. Apareicx, la Poltzdamer Platz, o com s'escrigui, jeje, ho sento, quan encara no hi havien construit el Sony Center a sobre, i una gran quantitat d'imatges del mur, amb els seus graffits, els quals cobren vida en aquesta pel·lícula.

Apart d'aquest amor per el paisatge Berlinés, del qual un també acav enamorant-se, apareixen grans interpretacions, i col·laboracions brutals, com el de Nick Cave and the Bad Seeds, qui per aquell temps, vivien a Berlín, i formaven part de l'escena jovenil.

Surt un Bruno Ganz, increible, com imbuit per la personalitat del personatge que ens presenta, i es que va saver veure molt bé el missatge i el sentit de la pelicula, i ens ho fa veure, amb la seva naturalitat a l'hora de recrear un Angel de la Guarda, enamorat de la seva protegida.

També és molt destacable l'aparició del senyor Peter Falk, representant-se a si mateix, amb una actuació entrenyable.

I finalment acavem amb Homer, aquest personatge vell, a mans de l'anyorat Curt Bois, qui sovint es desplomava enmig del rodatge, per tal que el seu angel ( interpretat per Otto Sander ) de la guarda el rescatés, deia ell.

Wings of Desire, una pelicula delicada i deliciosa.

PD: Felicitats Scorsese, t'ha costat molt de temps! Però finalment ho has aconseguit, qui persevera, sempre serà recompensat, no amb un Oscar, però a lo millor amb un petò d'una noia bonica, que ja és millor que mil Oscars, ;P

Bah-Bum,!!

Avui m'en vai a Barcelona per un dia, a pendre el sol, perquè fa temps que no veig la capa de polució blau grisosa i hem be de gust haver de parar-me a cada carrer per salvar la meva vida, morint atropellat per un cotxe, perquè això a avià no passa.

Vull anar i veure una botiga a cada cantonada, ensumar aquella lleu olor de mar de fons, passar per l'Fnac, pendre un cervesa el doble de cara, i notar que estas una mica més al centre.. d'alguna part, ni que un estigui a la ciutat de les últimes coses, i això a avià no passa.

Avui dons us deixo una llista de 4 cançons pq feu deures, i si algú les troba totes quatre, que ho digui, perquè tindrà premi, i no va en conya, és un repte de devó! com el Saber y Ganar,tothom pot participar-hi. Tothom HA de participar-hi, que és una ordre directe del David Vidal, i el que diu ell, be, va a parar a alguna banda.

Bob Marley - Stir it Up

B52 - Rock Lobster

Balao Magico - charleston

Rita Mitsuoko - Marcia Baila

MusiFest Avià 2978 A.C

Avui ja s'han imprés els cartells per el concert, i els definitius han quedat, ..... quasibé iguals

L'original de devó es troba a la web de n'Alb3ert, qui és el gran culpapble de que tot aixó hagi tirat endevant.

Nen petit: Ei! QUien te has creído que eres?!

Sid Vicious: Sid Vicious.

Hal 9000: Adiós David.

Aquesta és la cara amb la que hem vaig quedar jo l'altre dia, mentre mirava el viatge especial i estrambòtic, de les escenes finals de la Odissea dosmiliuna.
I és que la semana passada la recordo només per haver passat totes les hores no dormides o treballades, en un estat de surrealisme i evacuació mental.
Tot per culpa del responsable de Stress Tool, qui amb molt de carinyo se li ha d'agrair una semana de viatges interestelars sense porta estelar, i utilitzant mètodes més convencionals.
Si aquesta és la cara i la pel·licula que hem defineixen més de la semana passada, les Sibyl Vane són les que més he cantussejat aquests dies.



Juntament amb els rasgaus de guitarra que he destrossat de la cançó Redemption Song de Bob Marley.

Nouvelle Vague

Un vídeo d'aquells que aconsegueixen tocar-te la fibra pq de sobta representen tot el que no comprens i et fan sentir més normal, més humà. És aquest, un vídeo dels que representen coses intimes.

una imatge i potser un missatge

Bill cara de pal Murray, a Lost in Translation de Sofia Coppola.


.... i potser un missatge...

¡Quiero contarte tantas cosas! Comienzo a decir algo y, de repente, me doy cuenta de lo poco que comprendo.

Extret del llibre " El país de las últimas cosas " de Paul Auster.

Instruccións per cuinar un dia, recepta especial Dídac.

S'agafa un llit i te l'imagines, s'hi poden posar ( això és opcional ), algunes mantes tallades molt finetes, per sobre el llit. Deixes coure lentament i esperes que el sol vagi creixent a l'horitzó, passades 5 o 6 hores, agafeu un gat, que estigui tant cru com sigui possible, i el fiqueu a sobre el llit. En aquest punt de la recepta, jo hauria de sortir d'entre el llit ben despentinat i destrossat anímicament, en aquest cas, podeu seguir ficant els ingradients a continuació.

Seguint a foc lent, es posa un ordinador a la paella, amb una mica d'internet, i esperes de 10 min a 3 hores, també es poden acompenyar amb un pensament de llet amb cacaulat, ben fred tot plegat això si.

Quan el plat comença a estar més despert, s'agafen una pinça d'odi a la humanitat, bastanta resignació i ho remens tot junt amb una mica d'optimisme. S'ha d'anar en compte amb l'optimisme, s'en fica només dues cullarades, no més, que si no es fa el menjar empalagós.

Tot seguit ficas el Dídac a la feina i deixes que es vagi escalfant lentament, just al cap de 6 hores, el treus, i tal com surt, ja es pot servir amb cotxe fins a Avià.

Francesca Woodman, triple sessio

Francesca Woodman, triple session

Moonriver

No ho he pogut evitar, una de les millors escenes del cinema que jo he vist, Audrey Hepburn cantant Moonriver a Desayuno con Diamantes.

La Paraula del dia:

Cabaret [ fr. ] m. Restaurant alegre on es balla, es canta, que freqüenten dones elegants, etc.

Pompeu Fabra ( Converses filològiques)

" Contràriament al que vostès podrien pensar de mi, he de manifestar-los que quan es tracta de l'ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d'una gran profundització en la gramàtica, perquè la cosa interessant és l'adquisició del llenguatge per part dels infants i per part dels grans, l'adquisició de l'ús corrent de la llengua que s'anomena literària; per això es necessita gramàtica però no "massa" gramàtica. "

M'agues, ENCANTAT, citar aquesta frase a les meves professores de català d'ESO, i Batxillerat.

Ahir vaig anar a veure

i hem va agradar moltisisisim

Perquè cansat de drames desmoralitzadors, i després de mirar herois moralitzadors, i despres de contemplar pel·lícules que s'ha de realitzar un esforç mental per mirar-les. Escandalitzat per mirar pelicules que duren massa, o sorpres per pel·licules que acaven massa de sobte, després de quedar xocat per explosions i raigs làser, o badellar amb pelicules diccionari.

Necessitava mirar una cosa que senzillament, se t'endugues cap al laboratori dels somnis.

Necessitava una pelicula aixi.

Bob Dylan - Knocking on heaven's door (cançó,via)

La meva càmera i un paio amb gorra!

Frases del dia:


—¿Cuál es su nacionalidad?
—Soy borracho.

-----------------

—¿Dónde estabas esta mañana?
—No recuerdo, hace demasiado tiempo.
—¿Qué harás esta noche?
—Nunca hago planes con tanta antelación.

-----------------

Extretes de "Casablanca"

El Eclipse

Aixi es diu aquesta pel·lícula de Michelangelo Antonioni, protagonitzada entre d'altres, per el gran mite Alain Delon, el de la cavallera envejable.
La vaig mirar l'altre dia tu, i mira ves per on, hem va picar per parlar-vos sobre ella.
I que us en puc dir a tots vosaltres que seguiu amb gràcia i molt encertadament ( barrufa tu!) el meu blog, sobre aquesta película?.
Dons mira, començaré per la fotografia, i es que cada fotograma, cada encuadrament és una obra perfecte i bonica per si mateixa. I És que una pel·lícula filmada en un Blanc i Negre preciós.
Dons també perquè com hem tot el cinema francés contemporani de l'època, la majoria de les imatges semblen estar carregades amb un lirisme preciós, i sembla que cada cosa que ens ensenyen a través de la nostra pantalla catòdica ( la mirava amb vídeo la peli) hagi de tenir un significat, i el té, si tens ganes de deixar-te endur per les reflexions dels autors.
Tanmateix dons, la pel·licula hem va atreure l'atenció, per l'aprofitament dels silencis, però més encara, per l'aprofitament del so ambient, mai, per el meu punt de vista, el so de fons havia adquirit tant protagonisme.
La història dons, és lúltim dels punt que vull comentar-vos, perquè es senzillament el tipus d'història que més m'agrada actualment, el retrat de una persona que passa per una època de transissió, i que es devalla entre deixar-se endur per el corrent o fer algu a la vida. Com la Charlotte de Lost in Translation.
Finalment comentar que aquest director només n'he vist una pelicula més, El Desierto Rojo, però que com aquesta, també hem va agradar moltissim, aixi que, recomenació al canto, Michelangelo Antonioni!

Francesca Woodman. tres més

- Físicamente, bien, Pero no como antes.
- ¿ Y... en casa?
- Estoy a prueba.
- Bueno..., aferrate a ella. Porque a tu edad es lo mas importante de todo. No hace falta que te lo diga. A tu edad muchacho uno es un desastre si no tiene esposa. Ni chicos y todo eso.
Xan se levantó y dijo de pronto:
- Tengo que ir a ver una chica a un hotel.
- Ah. Entiendo.
Y, mientras se ponia de pie, mirándolo y con aire estrictamente práctico, Mal añadió:
- Supongo que ya sabes cuáles pueden ser las consequencias.

(Perro Callejero, de Martin Amis)

NUMERO.:1(uou) de la llista impecable de les coreografies bellament desestilitzades.

Avui penjo el numero 1, i estic feliç, perquè hi ha tantes coreografies boniques al mon, que es la parida més gran que he fet mai, fer un top five de coreografies, però és igual la questió es compartir alguna cosa amb vosaltres, que ja hem fa feliç, dons bé, la questió es que tinc tres top ones, i com que no hem decideixo, penjo aqui, el video, que a més a més, és record de visites al youtube, i més avall ja veureu quines sorpreses ja.



Dons apa, un ja esta, jeje, que penso, weno, dons si, se el que penseu, però mira, que hi farem la vida és dura.
I despres de tantes paraules que ho volen dir tot, o res, depen de vosaltres, us presento als altres, que no son dolents com a perdidos, si no que son els que no cavien en el top five, com per exemple, i tal com va encertar molt bé l'alb3rt, els videoclips de Spike Jonze per a Fatboy Slim.( 1 i 2) , seguidament d'una coreografia que de tant potent que és hem va salvar la vida un més de nadal fred i solitari, que ja vaig penjar aqui, al meu blog, però no puc evitar a linkejar.
I això es tot, i per haver aguantat 5 entrades tant horribles us faig dos regals tu, que som diumenge, i ja se sap que aquest es el dia de quedar-se trist i ensopit a casa sol escoltant música.
Primer i ja parlem de l'Spike Jonze, un anunci seu, molt.....trencador.
De segon plat, un video retro-psicodelic-bettyboopitzat, de lo més surrealista i fascinador
I per postres, un mp3!


TeddyBears - PunckRocker ( via blog)

Espero que us agradi, i a la proxima entrada, prometo tres fotografies més de...

NUMERO.:2 de la llista impecable de les coreografies bellament desestilitzades.

dos


Fred Astaire i Ginger Rogers






Perquè?: Dons perquè no hi ha res tant bonic ni tant maravellos com veure la millor parella de ball, a la història del cinema, fent veure que rellisquen i que no saven ballar.
Qui Eren?: Ells foren artistes de la imatge en blanc i negre, i son, sens cap mena de dubte, la parella de ballarins més emblamàtica. Fins i tot més tard Fellini en faria una espècie d'homentatge amb la pelicula titolada, Ginger i Fred.

NUMERO.:3 de la llista impecable de les coreografies bellament desestilitzades.

Daft Punk - Around the World







Perquè?: Dons serà perquè no mola el video, i gràcies a la coreofia, perquè no te més, la cançó es passable, però la transforma totalment amb la coreografia i la idia.
Qui?: Dons la creació es de Michel Gondry, deu dels somiadors a on n'hi hagi i gran mestre indi. Ell és el culpapble de que hagi ballat fent l'estupid a les discoteques tot ballant com els dançaires disfressats del vídeo, que també te lo seu, la idea de fer-los ballar disfressats d'aquesta manera, en sèrio, que es admirable i molt divertit aquest video. Lecifitats!!!