Hal 9000: Adiós David.

Aquesta és la cara amb la que hem vaig quedar jo l'altre dia, mentre mirava el viatge especial i estrambòtic, de les escenes finals de la Odissea dosmiliuna.
I és que la semana passada la recordo només per haver passat totes les hores no dormides o treballades, en un estat de surrealisme i evacuació mental.
Tot per culpa del responsable de Stress Tool, qui amb molt de carinyo se li ha d'agrair una semana de viatges interestelars sense porta estelar, i utilitzant mètodes més convencionals.
Si aquesta és la cara i la pel·licula que hem defineixen més de la semana passada, les Sibyl Vane són les que més he cantussejat aquests dies.



Juntament amb els rasgaus de guitarra que he destrossat de la cançó Redemption Song de Bob Marley.