El Eclipse

Aixi es diu aquesta pel·lícula de Michelangelo Antonioni, protagonitzada entre d'altres, per el gran mite Alain Delon, el de la cavallera envejable.
La vaig mirar l'altre dia tu, i mira ves per on, hem va picar per parlar-vos sobre ella.
I que us en puc dir a tots vosaltres que seguiu amb gràcia i molt encertadament ( barrufa tu!) el meu blog, sobre aquesta película?.
Dons mira, començaré per la fotografia, i es que cada fotograma, cada encuadrament és una obra perfecte i bonica per si mateixa. I És que una pel·lícula filmada en un Blanc i Negre preciós.
Dons també perquè com hem tot el cinema francés contemporani de l'època, la majoria de les imatges semblen estar carregades amb un lirisme preciós, i sembla que cada cosa que ens ensenyen a través de la nostra pantalla catòdica ( la mirava amb vídeo la peli) hagi de tenir un significat, i el té, si tens ganes de deixar-te endur per les reflexions dels autors.
Tanmateix dons, la pel·licula hem va atreure l'atenció, per l'aprofitament dels silencis, però més encara, per l'aprofitament del so ambient, mai, per el meu punt de vista, el so de fons havia adquirit tant protagonisme.
La història dons, és lúltim dels punt que vull comentar-vos, perquè es senzillament el tipus d'història que més m'agrada actualment, el retrat de una persona que passa per una època de transissió, i que es devalla entre deixar-se endur per el corrent o fer algu a la vida. Com la Charlotte de Lost in Translation.
Finalment comentar que aquest director només n'he vist una pelicula més, El Desierto Rojo, però que com aquesta, també hem va agradar moltissim, aixi que, recomenació al canto, Michelangelo Antonioni!