La de sobra és una il·lustració que vaig fer per un treball de colegi, imitant a Sain-Exéry però fen-ho tot amb fotografies. I la veritat es que hem va agradar com va quedar el resultat final.



I aquests són Harrry James a la trompeta, i la seva orquestra. I es que m'encanten les antigues orquestres de swing. I el seguent link et durà a la magnífica orquestreta de Benny Goodman. Sing, sin, sing.

He vist aquesta declaració del director Roman Polansky al festival de Cannes:

Yo propongo abreviar esta conferencia. (...) Creo que esta es una ocasión única, verdaderamente rara, de tener semejante reunión de directores importantes, sentados, haciendo frente a un público de críticos… ¡Y se hacen unas preguntas así de pobres! (...) Creo ciertamente que es el ordenador quien os ha bajado a este nivel, que ya no os interesa lo que pasa en el cine, que vosotros no mecanografiáis ya porque no tenéis ni necesidad de un teclado: Transferís una información que obtenéis con vuestro ratón, sobre el papel que vais a dar a la redacción y es por eso que vosotros sabéis tan poco de todos nosotros. Entonces francamente ¡Vámonos (Ahuequemos) de aqui!

I he pensat: SI SENYOR! encara queden persones al mon amb un bon parell de pabrots, com diem per aquestes contrades.

Que, i escrivint seriosament, m'ha sorprés gratament que algú es mulli.

Ah si, vista al blog de cine! ( i la imatge de la capçalera es només una capçalera, no te res a veure amb res, es que no m'agrada fer entrades amb només text)

- Jamas debe aguantarse un viento -replico Comeclavos-. Es cometer una descortesia con tu cuerpo. He oído hablar de una gran actriz tan distinguida que se los aguantava todos. Tanto se alborotaron en su interior que explotó y murió. De ahí que no me recate en expulsar algún que otro viento y su violencia, que haría palidecer de espanto a los caballos de un regimiento, es para mí fuente de salud y gloria. Y me enorgullezco asimismo de su amplitud, pues es tal que con tres o quatro de ellos podrían hincharse las velas de un galeón de alta mar.

Aquest és un fragment del magnífic llibre que m'estic lleggint aquests dies, i del qual l'escriptor es ni més ni menys que Albert Cohen, qui va relatar les vivències de "Los Esforzados", en una saga de llibres imperdibles.
Escrivint això estaba escoltant aquesta cançó youtubetzada, que us embadejo aqui mateix. Que per cert, m'ha fet venir una ganes de terribles de tornar a mirar la genial película de Jim Henson, "Labyrinth"





Catpeople de David Bowie.

NO TINC PARAULES, elles me les han robades

Brassai + ....

Hola monsieur's i madame's, a vere a vere, que esta molt quietonet aquest blog últimament. Primer de tot, penjar un parell de fotos de les que Brassai llençava a la seva estimada París de nit.

Després comunicar-vos que estic absoluta i totalment enganxat a la nova sèrie de misteria, superpoders i científics bojos, Perdidos! ( noooo, que també, però la que m'ocupa últimament és:) La passada per teuveTréH

Herois!. Es que entre una sèrie i l'altre, n'hi ha per perdre els limits de la realitat, quin mareig! :S

I finalment, la noticia de l'any i del segle, que estava esperant inconscientment, fins que hem vaig trobar amb la noticia de cara i vaig saver que aquest era el projecte cinematogràfic definitiu, que havia esperat tant de temps sense saver-ho.

L'anuncoi que.... tito Spielberg i tito Jackson (Peter), estan preparant una triologia de Tin Tin, on cada u dels dos filmaria una pelicula, i escollirien lògicament ( si no us surten el n´´umeros) un tercer director per la peli que faltaria per completar el pack Tintinià. Almenys de còmics en queden per triar, però jugant amb visiò futurística ( si que passa, es el meu superpoder, com el que pinta quadres, que jo tmb vull sortir a la sèria) jo diria el en Steven Spielberg triarà el còmic de les Set boles de Cristall, l'altre director la continuació d'aquest, i en Peter Jackos l'Stock de Cock, o com que li agraden les bèsties peludes i gegants, l'històrieta de TinTin al Tíbet. Hagan sus apuestas, estan obertes,:

com acavarà Perdidos?;

Herois continuirà mantenint de forma magistral la dignitat que el format còmic normalment no pot aguantar però que per ser un còmic ens importa una merda i els llegim igual;

i sobre aquesta triologia, si es fa, quins còmics seràn els afortunats de passar per les mans d'aquests monstres de la indústria cinematpgràfica?

PD: ja tenen raó ja els que diuen que la vida està plena de dubtes existencials, i ells pq no han sigut mai frikis, pq sinó...

reactable

bjork utilitza un instrument català

Per el nou disc de l'artista, Bjork es va posar amb contacte amb els xicots de la Pompeu fabra, responsables d'aquest instrument musical, el reactable. demà us en penjo un youtuvídeo d'aquest instrument

Primer premeu aquest vídeo:






I ara mentre escolteu Joy Division, només demano que observeu aquesta fotografía de Brassaï, anomenada "la pandilla del gran alberto"

No se, fa poc vaig llegir un llibre el 13'99 euros de Frederic Beigbeder (dons si, es famós, pq surt a la wikipedia)

on es comentava el fet que els joves actuals no ens aburrim mai, més que res pq tenim les eines que ens obliden a fer-ho, com la tele i aquestes coses que ja saveu pq sou joves. Dons apa, passeu els 7 minuts que dura el vídeo mirant la foto sense fer res, i si us aborriu sincerament, començareu a percebre com el vostre cervell es posa a treballar com feia anys que no passava, i qui sap, a lo millor imagineu el paisatge platònic, o auquelles 5 notes de música que per fi, descriuen aquella sensació que no aconseguies plasmar, qui sap oi¿?

ültimament estic youtubitzat, aixi que us deixo amb un curt fet sobre una pel·lícula clarament kurosawa! i per acompenyar les sempre magníficques imatges nocturnes de Brassaï

Aquesta fotografia de Brassaï és senzillament fascinant, no se que te que la miraria dia rere dia, i no arrivaria mai a descobrir que és el que hem te més hipnotitzat. Per cert, ho he decidit ara, seguiré penjant fotos del Brassaï, que aquest cop us vull ensenyar le París de nuit.

Delicatessen, un duo fantàstic.

Fa uns dies penjava al meu fblog una imatge d'aquesta escena, avui us en enjo el vídeo, perquè no te despreci.