Sunday, October 15, 2006

Navegant per blogs un es pot trobar aquestes marevellas, i es que són realment hipnotitzadores, aquestes vistes de 360º.

Aquest far vist per dins és la polla.

I vist per fora no deixa gens que desitgar tampoc.

I també del bansky.

Aqui us deixo el link de la web, on ho fan, que hm sembla que són uns arquitectes els que s'hi dediquen amb gran encert.

I per amanir-ho una mica, el típic vídeo you tube:



Que més que fotografiar parets les destrossen aquests, però tot s'ha de dir que aquest anunci va ser la polla en els seu moment, tota una declaració de sensacións.

Saturday, October 07, 2006

I és que....




... children of men no us rescorda a ....


... la gran pel·licula de Terry Gilliam, 12 Monos.

Friday, October 06, 2006


La SEGONA pel·lícula de la que us en vull parlar, és, Children of men.
Aquesta pel·licula m'ha seduit per la imatge, presenta una estètica genial, amb un futur molt a la mida de com l'imagino quan jo soc un heroi que salvo a la humanitat. De fet, per als fans dels videojocs, aquesta és una pel·licula que en certa manera, m'ha recordat en ambientació, al Half Life 2, per cert, el millor joc, juntament amb Max Payne, que he jugant mai així de matar.
Seguim, el maxim exponaent d'aquesta pel·licula és l'actor, Clive Owen, que sembla que no en va tenir prou amb les seves sabatilles Converse vermelles de Sin City, per què molts ens caigués bé, aixi que ara esta filmant una peli, Shot em up, que es veu que serà una nova revolució de l'acció despampanant i plena de FX, després de la bizarre Matrix.
Children of Men és tambñe una pelicula del director mexicà Alfonso Cuarón, qui, per altra banda, molts creuen que és el responsable de la millor peli de Harry Potter, que el feu més adult, i per els no lectors del llibre, una pelicula impossible d'entendre, però que hi farem. A mi el prisionero d'Azkaban ( i confesso que soc lector afèrrim del llibres d'aquest mag que a vegadaes fa tanta ràbia) hem va agradar molt, i la peli.. també.
Weno children of men, chatos i chatinhes, per mi, serà un bombo, que desgraciadament, fallarà a taquilla, una llàstima, i espero que m'equivoqui, perquè segurament serà una bona peli.


Aqui tenim a la Julianne Moore, guapa on les hi hagi, que li dona la replica al clive owen.

I per cert, la peli no recorda una mica a ..

Thursday, October 05, 2006

Hola Bogarts i Bacalls, avui us parlaré del cine. Aquesta cosa tan rara, gran i petita a la vegada, que és molt i no ocupa lloc.
És dolent el que portem d'any pel que fa a pel:licules estrenades, dons poques pel·Licules m'han arrosegat cap al cine aquesta temporada, han vingut V de Vendettas i Piratas del Caribe 2, productes inflats de diners que no saps perquè encara conserven una mica d'aire fresc i vital, però i es que a part d'això, sembla que cap més pel·licula m'ha emocionat en el que duem d'any.
Atenció.
Amb el que duem d'any, perquè amb el que queda per venir i principis del seguent, fa tota la pinta que un podrà per fi tornar anar al cine i no passar vergonya.
Tres són les pelicules que ultimament m'estan començant a seduir, i UNA, que des de principis d'any que espero.
El tercet que obre aquest post esta constitiuit per: i totes tres per iwal:
The Science Of Sleep ( potser aquesta més que les altres dues)
La nova pel·licula del realitzador michel gondry que hem te enamorat i espero ja en candiletes.

Ja ho veieu, sembla que el director, torna al seu mon personal, si es que mai en va marxar, més aviat sembla que s'hi introdueix altra vegada en profunditat, i deixa anar la seva fantasia, i torna a usar l'estil i els mètodes que va usar amb Human Nature, tot i que aquesta història sembla més dolça, una d'amor, com The Eternal Sunshine of the Spotless MinD, g`ran titul per cert, però aquesta vegada, amb més fantasia encara.

A vere, espero que la peli sigui com imagino en aquestes línies, a la seguent entrega, us parlo de una altre peli.

Estigueu atents!

Tuesday, October 03, 2006

Dibuix Nº1

Monday, October 02, 2006

El futur

Dons jo el futur l'imagino com una esfera d'or brillant. Imagino edificis altissims, ciutats senceres concstruides dins de gratassels, i camins penjant a l'aire, com ponts entre els gratacels. Imagino un futur amb evolució, on ens hauràn surtit escames entre els dits, i tindrem un cervell molt gran. Haurem contactat amb alienigenes i ens hauran ensenyat a desenvolupar l'orgasme sexual, per gaudir doblement. I tots plegats serem tant bonics que farem enveja.

Salut!

Sunday, October 01, 2006

Todo empezó por la punta de la nariz, ella, a la que creia yo conocer con sencillez, de repente un dia vi como se desprendia de su color natural, como quando, con el brazo, te deshazes de un bicho pegado en tus cavellos,y así la nariz, se coloreo toda ella de azul, casi con gracia i estilo. Despues de la nariz, como si tuvieran envidia, la siguieron los tobillos de mis pies, los quales, como impulsados por una promisqua sensación de envidea coloreada, ellos mismos decidieron pintar-se de verde, y asi se quedaron, como coles en un campo de quesos.
Pasaron unos dias, en los que todo parecia calmado y reposado. Hasta que un dia mi ombligo que de echo, siempre havia estado entre los tovillos y la nariz, haciendo de intermediaro en sus conflictos, de repente, pareció sentir-se poco apreciado devidamente por el trabajo que habia hecho, y por todo lo que havia dado por los demàs, sin que los demàs recaieran en ello, y así, con orgullo desafiante, como deseando a que otros le questionaron, se pinto todo el de amarillo, y nunca se vieron tres colores tan vivos, ni tan rebozantes de alegria, en una lucha por ser el màs brillante i el mas bello de los colores.
Hasta que un dia, de sueño removido, i levantar bochornoso, me descubrí ante el espejo, ofreciendo-me la mas grande de las sorpresas nunca antes auto-complacida.

En una revolución general, de todas las partes de mi cuerpo, cada una asumió el rol de un color bello y sensorial, tal fue la combinación, que mi cuerpo se transformó en luz.

D.de.D