La historia de Martis Flitz

No sabes como ni el por qué, pero un día empiezas a creer en la obligación de escribir sobre tu vida. Quizás no es mas que un acto egoísta, o a lo mejor es lo que parece, aunque nunca sea así.
Aunque a lo mejor esta vez si, a lo mejor esta vez si que va a ser lo que parece, a lo mejor por qué la acción viene influenciada por la música, por ese ritmo eficaz i vil, que te atrae a la acción, hacia el querer crear, y a falta de buenas ideas, uno se ve indudablemente direccionado hacia esta súbita manera de ver las cosas, y en contar algo verdadero.
Suspendido entre los nubarrones nada transparentes de tu vida, a la vez que caes como el plomo hacia el fondo del océano, en busca de esos viejos tesoros robados por piratas que alguna vez se cruzaron en tu vida, y que ahora en esa caída vertiginosa hacia lo indescifrable del abismo acuático, te ves irrefrenablemente a redescubrir.
No te pares canción, vuelve a pulverizar tus notas en mi corazón y apretuja mis sentidos y haz de mi un locuaz hablador para poder contar al mundo lo que fue, y lo que será. Empieza de nuevo con tus melodías, y no pares hasta el atardecer cuando las deas vuelvan a su hogar, para reponer sus fuerzas, para sorber la dulce miel, que luego verterán sobre mi, a la mañana siguiente, para que suenen los compases adecuados de esta historia que aún que sea corta, es larga, como la vista desde el frente de un hilo infinito, que sobre el papel es solo un punto.
Entonces deas y padrinas de todo lo que se crea y nace en la mente de viejos perdidos en el azar de su memoria, mostraos esta vez para mi y danzad, con alegría y en mi os será prometido, el leve tesoro que anheláis buscando en los mortales.
Porque esta es la història de Martis Flitz.

Escrito por la D de Dídac, las otras quatro letras se lo miravan!




I a més a més avui un mp3 per descarregar que m'ha semblat absolutament bonissim.

Ei, que l'he robat via Dadanoias! Jo no soc prou capaç per descobrir cançons tant bones per mi sol ;P.


The Fratellis - Chelsea Dagger

NUMERO.:4 de la llista impecable de les coreografies bellament desestilitzades.

John Travolta i Uma Thurman a Pulp Fiction



Perquè:? Dons perquè per a mi potser és el ball més conegut per el carisma dels qui hi participen i no per el ball en si. Tots savem el que significa veure ballar a John Travolta, i savem que va ser aquest el motiu que va impulsar a fer-ho a Quentin Tarantino, per deixar que la parella conquistes la càmera.
Què Representa:? Crec que ja ho he explicat, si si, el que representa es veure com el tupe de brillantina XD, i Tony Manero, es fiquen a la pell d'un mafios, maton, i drogaddicte. I com ho fa amb un estil i xuleries impresionants.

La coreografia, o oda a l'espontaneitat en els passos de ball.

Avui començo un top five particular, que espero que es us agradi, tant, com m'esta agradant a mi a mesura que hem vaig capbuçant dins s'aquest mon de l'esponteneitat en la coreografia.
Es dificil i potser no m'entendreu, però el que he buscat per aquesta llista, son aquells videoclips, o troços de pel·licules, on els encarregats de dur a terme la coreografia, van una mica més enllà de lo marcat, i hi posen una mica de la seva personalitat en els passos marcats, i es fan tot seu, el ball, la musica, i l'espectador, potser perquè savem que s'ho estan passant bé, i ells estan disfutan amb el que fan, i ens transmeten l'entusiasme.

NUMERO.:5 de la llista impecable de les coreografies bellament desestilitzades. jeje

Rita Mitsuoko - Marcia Baila



Perquè?: Dons perquè segurament es tracta d'un videoclip que descriu visualment el que intento triar en aquest top five, segurament quest vídeo podria estar a qualsevol posicó, però el poso al cinc, perquè vull que sigui el primer que vegeu.
Qui és Rita Mitsuoko?: Van neixer com a grup el 1980, i una de les curiositats que més hem criden l'atenció, és que el director Jean-Luc Godard, la pedra filosofal de la Nouvelle Vague,fou el qui va filmar tot el procés de creació del seu segon disc, deu ni do quin luxe no?

AUtoretrat del passat

Barbol: Barrum, brum barrum.

Leonard Cohen - Everybody Knows

Everybody knows that the dice are loaded
Everybody rolls with their fingers crossed
Everybody knows that the war is over
Everybody knows the good guys lost
Everybody knows the fight was fixed
The poor stay poor, the rich get rich
That's how it goes
Everybody knows
Everybody knows that the boat is leaking
Everybody knows that the captain lied
Everybody got this broken feeling
Like their father or their dog just died

Everybody talking to their pockets
Everybody wants a box of chocolates
And a long stem rose
Everybody knows

Everybody knows that you love me baby
Everybody knows that you really do
Everybody knows that you've been faithful
Ah give or take a night or two
Everybody knows you've been discreet
But there were so many people you just had to meet
Without your clothes
And everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows

And everybody knows that it's now or never
Everybody knows that it's me or you
And everybody knows that you live forever
Ah when you've done a line or two
Everybody knows the deal is rotten
Old Black Joe's still pickin' cotton
For your ribbons and bows
And everybody knows

And everybody knows that the Plague is coming
Everybody knows that it's moving fast
Everybody knows that the naked man and woman
Are just a shining artifact of the past
Everybody knows the scene is dead
But there's gonna be a meter on your bed
That will disclose
What everybody knows

And everybody knows that you're in trouble
Everybody knows what you've been through
From the bloody cross on top of Calvary
To the beach of Malibu
Everybody knows it's coming apart
Take one last look at this Sacred Heart
Before it blows
And everybody knows

Everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows

Oh everybody knows, everybody knows
That's how it goes
Everybody knows

Everybody knows

Avui començo amb un tema de polèmica espectacular, que si no voleu que us trenqui el concepte que tenieu d'un mite, millor no visiteu la web.


I a continuació, la seguent monstruositat del cine, la nova col·laboració entre Quentin Tarantino i Robert Rodriguez, una cosa tant bizarra com divertida, i es que, jo crec, es nota que els directors i guionistes, o sigui ells mateixos, i també la resta dels que hi han participat, s'ho han d'haver passat bomba amb el rodatge de les pelis.
Com les antigues sessions GrindHouse, serà una doble sessió de cinema de terror, i algo més, de l'estil desenfadat i còmic dels dos sonats del cine americà. A més també s'hi incloirant fake trailers entremig de les pelicules, imitant els originals de l'època real GrindHouse, on s''ha confirmat que en seran del Quentin Tarantino, del Robert Rodriguez, mateixos, i a més a més, del Rob Zombie, famós freak de l'escena musical, literaria i peliculera; juas, i de l'Eli Roth, director de les dues Hostel, aixi, que imagineuvos com seran aquests fake Trailers, si només us dic que el dirigit pel Rob Zombie, tractarà de un exèrcitq ue volia crear Hitler per dominar el mon, i que es tracta de Dones-Llop, i on hi aparaeix el Nicolas Cage fent de FÚ-Manxu. ui ui ui

Francesca Woodman 3 ( · ) 3

entre lo mas desinteresado Y lo mas sagrado de tu corazon

El factor Paxamandurist, per fi al descovert, per el famos periodista, Gripau Babau!

Vaig prometre en entrades anteriors que parlaria una vegada del famos moviment Paxamanduristic, i avui al final us en presento el rsultat, que es fruti d’una exhaustica i llarga entrevista amb el màxim dirigent Paxamanduristic:



- GripauBabau : Començem l'entrevista dons, avui es dia. quin dia som?
- Un Paxamandurist d'Incognit : 25… i fot un fred que pela
- GB : yeah man, aixi passem a dijous, i tinc el plaer d'estar parlant amb Oriol, conegut per ser Paxamandurist, expliquin-s, que significa per a vosté ser Paxamandurist?
- U : Ser paxamandurist es lo millot que et pot passar a la vida… no tens normes, i només es tracta de fer el que et dongui la gana a l’hora que et dongui la gana. Ara, i et serè franc, perquè has d’haver escoltat almenys un cop a la vida el magnific grup de Paxamandurries
- GB : d'acord, si hem permet l'hi faré dues preguntes seguides, contestim a l'ordre que més li interessi, sobre el primer que ha dit, he de deduir que la fundació paxamanduristica rep algun tipus de subvenció per segui en peu, degut al caracter marcadament passiu que vosté m'ha descrit, i segon, expliqui'ns com estan involucrades la fundació paxamanduristica i la música del pixamandurries
- U : La Fundació paxamanduristica té un gran tresor que amb ell subsisteix, el tresor de 1 a 2 euros amb monedes de 1 a 5 cèntims és el major pressupost que ha tingut mai una fundació paxamanduristica.
- GB : i sobra la influència que exerceix el grup pixamandurries sobre la fundació paxamanduristica?
- U : Simplement dir-te que la fundació paxamandurística es va fundar gràcies als pixamandurries, a la seva música punk i el seu nom estrident ens va portar a fundar-la i a ser els fans numero 1 d’aquest grup gironí
- GB : dacord, però per el que tinc entes, aquesta és només la punta de l'ice-berg, tinc algunes fonts que informen del caràcter marcadament organitzat de la fundació, i crec que aquest aspecte tant geràrquic no acostuma a fluir entre els grups de fans, que es com vosté hem descriu la fundació
- U : però tu on cullons vols nar a parar!!!
- GB : abordem-ho d'una altra manera dons, que ens en pot dir de l'escandalosa coincidència que signifa que just a partir de la data de creació del grup, s'han incrementat consderablament alguns actes molt bandàlics sobre caixers automàtics, i més que algun enfrontament directe sobre... diguem-ho aixi, certes agrupacións de caire dretà
- U : simplement les lletres dels pixamandurries estan plenes de ràbia, justamanet el que ens passa a la fundació pixamanduristica, que estem plens de ràbia i quina millor manera que descarregar.la contra aquesta societat d’imbècils i de pijos
- GB : admet dons, que potser hi ha algun vincle més gran que la coincidència. m'equivoco?
- U : no t’equivoques
- GB : i perquè senten ràbia vostés?
- U : i perquè fas preguntes tant inutils
- GB : hem contestarà a la pregunta?
- U : dons nooooo. Weno va. Dons per els quillos patriotics de merda que nbomés saven dir viva españa, per el periodistas… ai espera que tenim rabia a tot eee
- GB : aixi, que un aspecte dels paxamandurists és una ràbia intensa, pel que tinc entès feu passar unes proves d'admissió a la fundació?
- U : perquè només els pixamandurries puguin entrar
- GB : com identifiquen aquell individu susceptible de ser-ho del que no, a part de per la quantitat de ràbia?
- U : perquè ha de tenir l’esperit punk-pixamandurries a la sang, i això es veu clarament perquè al entrar a un banc el seu esperit ja fa cremar el caixer
- GB : molt interessant, corre la llegenda, que vostè una vegada, va entrar a un banc i fins i tot va fer cremar el banc del costat, vull dir. el banc que estava al poble del costat a uns 5 km de distància, és certa la magnitud de la seva aura paxamanduristica?
- U : uiixx això no ho hauries de saber tu
- GB : be i anem acavant existeix de devò el gran carnet paxamanduristic? i n'es vosté el dispositari?
- U : Existeix clar que existeix, és el carnet dels carnets, te l’ensenyaria però és massa carnet per un entrevistador tant mediocre com tu
- GB : i quins en son els avantatges de poseir aquest carnet tant únic?
- U : T’aconsegueix moltes coses, que vols ser a primera fila d’un concert dels pixamandurries, dons nomes cal que l’ensenyis i la gent et fa elk passadís perquè i puguis arrivar, un altre exemple seria que tu estas en un concert dels pixamandurries i a la barra només serveixen birra barata, dons ensenyes el carnet i et portaran una heineken, ja et pots anar imaginant el super poder del carnet.
- GB : Deu ni do, i una utlima pregunta...
- U : Va noi ràpid que m’han informat d’un banc nou per anar a cremar
- GB : son sid vicious, vivienn del joves i jordi pujol grans representats del grup punkarra?
- U : Això és informació confidencuial, però entre tu i jo, aquests són els primers de la llista de la fundació Paxamanduristica.
- GB : Moltes Gràcies per l’entrevista, i ara ja pot anar a atracar el banc?
- U : Es que m’han informat que se m’ha avançat el vivienn


Dons això va ser tot, i espero que vistos els resultats entenguin més el que significa ser paxamandurist, i tot sigui dit, jo no m’identifico en cap de les idees de l’entrevistat ni de l'entrevistador, ni en vull saver res! Jo soc una persona desent, i que no fa mai faltes!

No ho he pogut evitar, però el factor sentimental ha sigut crucial avui, quan per fi m'he llençat a la piscina, i he encomenat per internet, les pelicules " El Laberinto ", i " Cristal Oscuro ". Era massa forta la tentació, però que carai, de tant en tant necessites la dosi de consumisme irreflectiu que tant be ens carecteritza als que vivim davant de les imatges catòdiques.
O sigui, tots, excepte poder, el Sanchez Dragó, però això ja son, peres d'un altre perer.
Així dons, i com esteu veient a venir, us parlaré, una miqueta només, no patiu, de les dues pelicules, que per a mi, potser són les que més càrrega sentimental i nostàlgica tenen.
Dons mira, saps què, no us en diré res apa, ( es que sóc paxamandurist ho sé), aixi que millor que us ensenyi les imatges, de David Bowie, Jennifer Connelly, i per altra banda, dels titelles. On tot plegat, en les dues produccions, és la imaginació el que conta, i el tironf sobre la tendència actual a digitalitzar-ho tot, per mi, aquestes pelicules són motius suficients i de pès sobradissim, per decantar la balança per una forma de fer cinema, que maleugradament, sembla que ningú es vulgui arriscar a reviure. Una llàstima, vistos els resultats.



i imatges de les fantàstiques criatures de Cristal Oscuro:

Pennyroyal Tea

Au va, avui estic insprat, o terrorrificament aburrit i sense ganes de fer res més que mirar les imatges catòdiques, així que estès com un cadàves davant de l'ordinador, avui rebento records!, i es que des de la fràgil existència d'aquest blog pixamaduristic, mai s'havien escrit dues entrades en un mateix dia! Fua, hem sento revolocionari. XD
Anem al tema d'aquesta històrica entrada, i es que és les ganes que tinc que gaudiu amb aquest tema del grupissim Nirvana. He escollit per l'ocasió, la que és per mi , el directe més bo de la història, l'Unplugged de NY, sense tenir en conte jimmy hendrix i eric johnson esclar..
Res que us deixo amb aquest video youtube.



Ostres,.... que bona és la cançó!

Francesca Woodman, yes another 3 pictures

( Avui només tinc un comentaria a fer, i es que estic dolorosament afectat, perquè m'acavo d'adonar que ja no sé com s'escriu el 3 amb anglés! necessito Gintònic )
La primera fotografia es potser la que més m'agrada de totes les que he vist d'aquesta noia, i la que més hem fa cavilar les neurones, que ja els hi toca fer exercici ja.

Antaviana

Un bon dia un nen es va inventar una paraula, Antaviana.
I Antaviana és com es va dir l'obra de teatre més decisiva per el grup teatral Dagoll Dagom, decisiva perquè, jo diria, existeix un havans i un després en la trajectoria de Dagoll Dagom a partir d'aquesta obra.
L'obra de teatre s'isnpira amb els contes de Pere Calders, i és una obra delicada i molt incisiva a la vegada, màgica i; .. en certa manera, per a mi, trista, i en definitiva una invitació a viatgar per somnis de petits nens, sempre valents i sense pels a la llengua. Fantàstica, l'obra atrapa de principi a fi, i les actuacions dels actors no poden ser més inspirades i inmillorables, com a minim, en la versió per a vídeo que van produir.
Els actors, com deia, es recrean alegrament i gaudeixen d'un personatges fascinants, i desprenen una sensibilitat poc "sensiblona" però molt interior. juas. I en general es nota que s'ho passaven bé i gaudien del text de Pere Calders. Els actors són entre altres Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel, Pepe Rubianes, i Montse Guallar, els qui a la vagada més fascinen, igualment que la resta de repertori sublim.
Per arrodonir-ho tot, puc dir-vos que la música és del qui fa camins sobre els núvols i ens fa volar a tots per aquests camins d'esponjosa petjada, el cantautor Joan Sisa amb unes cançons, com sempre en la factoria Sisa, imperdibles.

CocoRosie

La Coco és la Sierra, la Rosie és la bianca, o potser al revés, no m'en recordo, però si que recordo que aquest duet format per les germaes Cassidy, adopta el nom del grup, per la barreja dels sobrenoms que la seva mare els hi havia posat.




Elles dues formen CocoRosie, i a mi m'encanta aquest grup. Han tret dos cd's, i els dos han estat totalment xocants per el seu só unic, inaudit i totalment nostàlgic. Els seus dos cd's són anomenats La MAison de Mon Reve, i Noah's Ark, cronlògicament.




Si hagués de triar algunes cançons, hem quedo amb By Your Side, Terrible Angels, i Techno Love Song, però només perquè són les úniques de les quals m'en sé el nom, perquè si hem saves les altres també les citaria; ... si, o realment són totes bones, o es que definitivament hem falta criteri, qui ho sap?



Que què us puc dir perquè les conegueu més? Citar-vos col·legues d'aquest duet, els populars Anthony and the Jhonsons, o el messenes de la nova cançó d'autor Devendra Banhart.

Hola a tots, i bon diumenge pel dematí, que sempre són abstractes i ben cremats, com els quadres de Yves Klein.
Dons mira, avui rescato aquest pintor, atrapat entremig de la performance i alguna cosa semblant a l'expressionisme abstracte, i a més a més, creador d'una tonalitat de blau, que utilitzava a les seves obres, i que mira, dons a mi ja hem va bé, com que m'agrada aquest color tu.
Llavors avui també m'agradaria linkejar-vos un d'aquests vídeos youtube tant bonics, aquest cop d'una cançó ben especial, que tracta unica i exclusivament del matí d'un tio que també estè una mica penjat, bé una mica no, més ben dit, totalment penjat.

Sid Vicious - Something Else



I es que sid vicious és molta personalitat per encavir-la amb només 2 minuts de videoclip però no passa res, ja en tens prou per adonar-te que és un bon Paxamandurist ( calificació no inscrita en el diccionari oficial de la llengua catalana, però que algun dia aclarariré, i ben properament crec).
Ah si, he de donar les gràcies a n'Alb3rt, que fou el qui, amb gran encert, m'ensenyà aquesta cançó del punkarra Sid Vicious, que més que segurament fou la màxima inspiració per a la recreació del personatge "Viv" dels joves, un altre gran mite paxamandurist.
Amb una de les millors presentacións d'un personatge d'una sèrie de tv. Quina entrada més espectacular.
Ei, i que ven doblada que estava la sèrie al català!

Dadanois

Fa temps que vaig seguint el blog d'una noia, Kahlo. I avui, dons mira, m'ha picat per parlar-vos del treball que esta fent aquesta artista, i es que és sens cap mena de dubte un dels llocs web més particular que mai he visitat.
Tanmateix tot va començar un bon dia que buscava cançons mp3 pel google; llavors jo no tenia ni idea del que eran això dels blogs, per mi anar a internet era ben bé, connectar-se al msn, baixar-se música frenèticament, i el porno.
Així dons, aquell dia pel google, hem va cridar l'atenció un dels links, PuÑo es deia; i hi vaig entrar i vaig tenir el meu primer contacte amb els blogs, gràcies a la web puñolinkista. Al prinçipi només hi entrava per la música mp3, però un dia que ja havia exhaurit tots els links per descarregar cançons, ben enfonsat d'aburriment, vaig veure un link que hi posava Dadanoies, i vaig pensar, ostia, això no és algu que vaig estudiar a 2n de Batxillerat? els de la poesia rara i les tasses de wàter? Així que vaig entrar a la web, i va ser una gran sorpresa, pq no tenia res a veure amb totes les idees que havia preconcebut. Una sorpresa ben grata tot s'ha de dir. I es que per comen¡çar aquesta noia té un gust increible per la música, i es que deu ni dó, hi penja bastantes cançons molt bones, la ultima que m'he descarregat i que ja va ser el sumum quan la vaig veure va ser la de "Mad World" de Tears for Fears, fet que ara ja si, irrefrenablement, en va induir a parlar d'aquest blog en el meu blog.
Podria parlar de la seva capacitat com a artista, però prefereixo que ho feu millor vosaltres i entreu a la seva galeria virtual, perquè us asseguro que hi trobareu un lloc molt fresc, amb imatges molt ben cuidades i amb un treball de preproducció ( com en dirien en el cine) que vull accentuar amb efusivitat.
Aqui us deixo primer el link del seu blog:

Dadanois

I aqui la seva galeria fotogràfica virtual.

A continuació penjo una cançó mp3, treta del mateix blog, i també el video you tube però amb la versió Gary Jules, que és la que apareix a la pelicula Donnie Darko, on primerament vaig descobrir la cançó.

Tears For Fears - Mad World




Gràcies Kahlo per aquest treball que estas fent, des d'aqui, felicitacións i molta merda!!

Francesca Woodman

Si mai he admirat una fotògrafa i una artista, és aquesta noia.
Les seves imatges per mi representen un mon per perdem-hi i passar-hi un bon grapat d'hores i deixar que el temps passi de llarg. I es que tot, tots els treballs que he vist d'ella, m'han semblat bonissims, per això avui començo a penjar algunes fotografies del seu treball:














Si us han agradat, més endevant seguiré penjant fotos de la fotògrafa.
Salut.

Avui us porto un videoclip genial que m'ha encantat, i que fins que no l'hagueu escoltat 100 vegades no pararé perquè de veritat que no se que té aquest vìdeo que m'ha provocat adicció.
Potser és l'alagria i la vitalitat que despren o la qualitat que té per pensar en una vida més divertida i senzilla, però la veritat es que si que han aconseguit que en determinats moments no hem tornes boig. FA la funció d'oxigenar el cervell un mica diria jo.
La canço es d'un grup que es diu Tilly and the Wall, i la canço s'anomena Sing songs along.



Heu sentit el ritme de fons, dons no és una bateria, és una noia que balla claqué.

Hemingway

Avui m'ha picat per explicar qutre tonteries sobre aquest escriptor tant famos per la seva novela, el viejo i el mar.


Començo amb un pròleg per Josep M.ª Castellet, extret del llibre biogràfic; Ernest Hemigway, d'Anthony Burgess
Va estimar la boxa, l’alcohol, les dones, esports perillosos, i li agradaven els rifles de caça – el primer l’obtingué als deu anys -, amb un dels quals es va suïcidar.
Hemigway va omplir la nostra imaginació infantil d’herois solitaris, d’aventurers sense objectiu i de turistes americans perduts per el mon a la busca d’emocions inèdites. O sigui, ens va omplir d’ell mateix i dels seus somnis.



I es que hi ha una faceta que m'inquieta i m'encanta d'aquest vell borratxo, que recordava els vells pirates, bastant mentider i provocador, es aquesta espècie d'aura daurada que ell mateix es va escriure en els seus llibres, imaginant-se un gran heroi, i sempre gastant grans quantitats de virilitat, i creient-s'ho ell mateix i tot, perquè, en el fons, sempre m'ha recordat aquell nen petit imaginant ser l'heroi que salva l'humanitat; be, no tant bèstia, però ens entenem,... oi?

Pq parlo d'hemingway, dons mira, aprofito que tinc l'informació per el projecte final i aixi la comparteixo amb els pocs que treieu el nas per aquesta web, tot seguit una foto de l'enfant terrible nord americà, i un autoretrat meu intentant assimilar la seva essència, o el que a mi hem transmet.

Weno, un mes i mig sense trepitgar aquestes velles contrades del vell oest, va exclamar el jove cowboy just arrivar al petit poble que l'havia vist creixer, despres va passar-hi una història ben sonada, pq les coses s'havien modernitzat molt, n'ha quedat un video com a testimoni de retorn del jove cowboy, l'anomenat didy el barman.



Wai el video, un parodia a lo star wars de les pelis de sergio leone.

Weno resalutacions a tothom de nou, tornaré a seguir els vostres blogs, i vigileu de no donar mai la ma a un pistoler esquerrà.
Consell que hem va donar un monjo taoista que feia autoestop anant cap a tomboctou.