No ho he pogut evitar, però el factor sentimental ha sigut crucial avui, quan per fi m'he llençat a la piscina, i he encomenat per internet, les pelicules " El Laberinto ", i " Cristal Oscuro ". Era massa forta la tentació, però que carai, de tant en tant necessites la dosi de consumisme irreflectiu que tant be ens carecteritza als que vivim davant de les imatges catòdiques.
O sigui, tots, excepte poder, el Sanchez Dragó, però això ja son, peres d'un altre perer.
Així dons, i com esteu veient a venir, us parlaré, una miqueta només, no patiu, de les dues pelicules, que per a mi, potser són les que més càrrega sentimental i nostàlgica tenen.
Dons mira, saps què, no us en diré res apa, ( es que sóc paxamandurist ho sé), aixi que millor que us ensenyi les imatges, de David Bowie, Jennifer Connelly, i per altra banda, dels titelles. On tot plegat, en les dues produccions, és la imaginació el que conta, i el tironf sobre la tendència actual a digitalitzar-ho tot, per mi, aquestes pelicules són motius suficients i de pès sobradissim, per decantar la balança per una forma de fer cinema, que maleugradament, sembla que ningú es vulgui arriscar a reviure. Una llàstima, vistos els resultats.



i imatges de les fantàstiques criatures de Cristal Oscuro: