Thursday, January 18, 2007

Antaviana


Un bon dia un nen es va inventar una paraula, Antaviana.
I Antaviana és com es va dir l'obra de teatre més decisiva per el grup teatral Dagoll Dagom, decisiva perquè, jo diria, existeix un havans i un després en la trajectoria de Dagoll Dagom a partir d'aquesta obra.
L'obra de teatre s'isnpira amb els contes de Pere Calders, i és una obra delicada i molt incisiva a la vegada, màgica i; .. en certa manera, per a mi, trista, i en definitiva una invitació a viatgar per somnis de petits nens, sempre valents i sense pels a la llengua. Fantàstica, l'obra atrapa de principi a fi, i les actuacions dels actors no poden ser més inspirades i inmillorables, com a minim, en la versió per a vídeo que van produir.
Els actors, com deia, es recrean alegrament i gaudeixen d'un personatges fascinants, i desprenen una sensibilitat poc "sensiblona" però molt interior. juas. I en general es nota que s'ho passaven bé i gaudien del text de Pere Calders. Els actors són entre altres Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel, Pepe Rubianes, i Montse Guallar, els qui a la vagada més fascinen, igualment que la resta de repertori sublim.
Per arrodonir-ho tot, puc dir-vos que la música és del qui fa camins sobre els núvols i ens fa volar a tots per aquests camins d'esponjosa petjada, el cantautor Joan Sisa amb unes cançons, com sempre en la factoria Sisa, imperdibles.

2 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Didaaaac! què és de la teva vida? ja fas el projecte o fas com jo, que ni he començat? =P

prometo passar-me per aqui sovint, si no comento no es que no llegeixi, es que sóc una mica mandrosa per fer comentaris, però que sàpigues que rondo per aqui!

a veure si fem un sopar o algo amb els de classe, us trobo a faltar!

petooons :****


jo també tinc un diari, si et vols passar a fer una ullada:

http://haemoglobine.livejournal.com

2:50 PM  
Blogger D.de.Dídac said...

weis!, quina alegria llegir-te per aqui!
Jo el projecte final el tinc a mitjes, però només pel que fà a la memòria, i tot i això segur que és la memòria més penosa de les que mai s'han escrit, XD.
i t'agrego el diari als links d'aquest blog, i així també m'hi vaig passant, espero, amb constància periòdica, jeje.
Una abraçada;... i tan de devó fem algun sopar algún dia tots plegats.

7:26 AM  

Post a Comment

<< Home