Hemingway

Avui m'ha picat per explicar qutre tonteries sobre aquest escriptor tant famos per la seva novela, el viejo i el mar.


Començo amb un pròleg per Josep M.ª Castellet, extret del llibre biogràfic; Ernest Hemigway, d'Anthony Burgess
Va estimar la boxa, l’alcohol, les dones, esports perillosos, i li agradaven els rifles de caça – el primer l’obtingué als deu anys -, amb un dels quals es va suïcidar.
Hemigway va omplir la nostra imaginació infantil d’herois solitaris, d’aventurers sense objectiu i de turistes americans perduts per el mon a la busca d’emocions inèdites. O sigui, ens va omplir d’ell mateix i dels seus somnis.



I es que hi ha una faceta que m'inquieta i m'encanta d'aquest vell borratxo, que recordava els vells pirates, bastant mentider i provocador, es aquesta espècie d'aura daurada que ell mateix es va escriure en els seus llibres, imaginant-se un gran heroi, i sempre gastant grans quantitats de virilitat, i creient-s'ho ell mateix i tot, perquè, en el fons, sempre m'ha recordat aquell nen petit imaginant ser l'heroi que salva l'humanitat; be, no tant bèstia, però ens entenem,... oi?

Pq parlo d'hemingway, dons mira, aprofito que tinc l'informació per el projecte final i aixi la comparteixo amb els pocs que treieu el nas per aquesta web, tot seguit una foto de l'enfant terrible nord americà, i un autoretrat meu intentant assimilar la seva essència, o el que a mi hem transmet.