Children of Man ( o men)

Per fi he vist aquesta pelicula que ja vaig dir en el seu dia que volia veure.

I quina és la conclusió: que hem va agradar tant que parlaré de quins referents hem va recordar.



Començó per, i perquè també és un llibre que he descobert ( gràcies a deu) fa poc, que es diu " El pais de las últimas cosas", de Paul Auster, on el futur es pintat com un cúmul de desgràcies i un bon grapat de causes caótiques, però mai s'en explica com s'ha arrivat a aquest punt, i es en aquest sentit de plantegar-ho tant obertament que hi trobo la semblança, i per altra banda, la fascinació per aquestes obres.

I es clar no podem perdre de vista si parlem de referents, (i plantejem que "EPDLUC) n'és un, deixar de citar el mític "1984" de George Orwell, que a la vegada és un referent cla referent per el llibre de Paul Auster, i per tant, de la pelicula que en ocupa.

Bé, que més que més, un altre puntàs a la película, es que el protagonista a qui nosaltres a traves de la tele li seguim la pista, no deixa de ser un personatge molt secundari en el context futurístic, i per tant, a la vegada un aspectador com nosaltres, que veu els fets més polítics des de la llunyania; i ara ve un altre referent, que seria com "el Pianista" de Roman Polansky.



On el protagonista no és més que una persona amb problemes personals, que els intenta solucionar, però amb el valor afegit de viure en un temps desafavorit i ple de pegues, que afecten directament el protagonista, però del qual nosaltres el aspectadors, no en savem ben bé els detalls, però que en sóm partíceps per força. I he de confessar que aquesta manera de plantegar les històries, m'encanta, la pura narració d'un personatge, i l'inevitable i forçosa explicació d'un context, però del qual no deixa de ser un context, i mai forma part de l'història principal. Això, per mi, és la millor opció narrativa en el mitjà audiovisual. Que per altra banda, hem direu judas i exejerat; però trobo, aquesta manera de desenvolupar les històries és molt Hitchcoknià!

I finalment comento l'aspecte més estilñistic, que és clavadissim al joc de PC Half-Life 2! I amb gran encert, perquè el que fa més addictiu aquest videojoc és precisament l'ambientació.



I per acavar només dir.... visca la ciència-ficció.

By RKO.