el detectiu, s'ensumava que res podia acavar bé, el seu nas era massa refinat per aquestes coses. va agafar la clau de plom, es va estramir amb aquell tacte que no li agradava, i la va fer caure al fons d'una butxaca dels seus pantalons amb ratlles blanques.
amb el pes, va notar com s'estiraven un pel més els tirants, una sensació que tampoc li agradava, a tot sumat, va notar dons, que alguna cosa no anava bé, es va apoderar d'ell el malestar del qui sempre esta a l'aguait

Sleater-Kinney - oh!