A sobre la taula, un llibre de Fernando Fernán-Gomez, i com al llibre, som a l'època de l'any que més incita el humans a fer el burro, l'estiu; almenys això deia el meu avi.
El meu avi era un gran home, com tots el avis, ell almenys va lluitar per els seus ideals, i com a bon home tencat de mires que era, m'els va inculcar a mi, hi ho va aconseguir, i d'ell vaig aprendre la primera gran lliçó de la vida, no intentis acoseguir mai res per la força bruta, en aquesta vida; si vols convèncer algú, la millor manera es amb regals.
I es que el bon home del meu avi, un personatge típic (precisament per ser atípic, com tots els bon homes típics de la seva generació, la de les guerres i la gana); sempre hem recompensava per cada visita a casa seva amb petits regals; regals del barça. I he de confessar que no he entés fins fa poc, l'art i l'estretègia d'aquest joc; però des de ben petit soc d'aquest equip... perquè estava relacionat amb l'alegria de rebre regals. Aixi és com els avis atipicament tipics modelen els seus nets. L'orgull de tot pare, els seus nets.
Va ser ell també, qui hem va regalar el meu primer i únic telescopi; regalat a un nen petit per mirar les estrelles; i com sempre en aquests casos el nen ho va espiar tot menys les estrelles.

I un mp3 violeta de ragal!!

Hole - Violet

Sr Sike gràcies per aquestes tres paraules! Inspiradores. Estan lleugerament canviades la de fucsia i interdimensional, però es el que passa quan vas donant voltes al cervell... que sempre hi han coses que evolucionen una mica.. :P però està fet sense mala fe.