Diumenge, el dia setmanal de les youtubades.

He de començar, obligadissim avui, parlant de l'èxit, crec jo, del concert d'ahir, amb assistència generosa; i complint els horaris, que dius, vaia parida, però quan es fa tan tard que ja és dora, dons joe, trobes aquell iman perdut que et magnetitza durament cap al llit.
I es que no ho sembla, però cansa eh!
Esperant dons que s'en poguin fer més i igual de llargs, però portant grups que ens agradin, que mai esta malament. I ara ens posarem en plan criticon que mola mogollon:

joe'

i aqui finalitza el mode "criticon que mola mogollon" ( es que sóc un tio intens)

Vale, ho reconec estava intentant realitzar alguna espècie d'entrada amb contingut per rematar-ho amb una youtubada final, però no hi ha manera, es ben bé que els diumenges són exclusivament per... que anava a dir ara?







Trobat per els mons de la mondoblogo, a la "a little bit of joy"

I de regal la frase de torn del concert d'ahir: Que et dic que estem buscant el Ken, el seu germà petit.

Dons com a bon caballer que soc, el vaig anar a buscar. Demà us n'esxplicaré l'història.