Francesca Woodman, tresmés
Torno a recuperar les sèries fotogràfiques d'aquesta noia, que admiro molt.
Labels: Fotografia, Francesca Woodman
posted by D.de.Dídac at 6:04 AM
Thursday, March 15, 2007
About Me
- Name: D.de.Dídac
Hem dic didac, i si traçes una linia entre el centre de cada ull de la meva cara descobriràs que hi han exactament 6'15 centímetres.Tinc els dits llargs i les ungles curtes. I escric a un ritme de 50 pulsacións per minut. A més a més faig moltes faltes, però de les d'ortografia, perquè mai m'han expulsat d'un camp de futbol, tot i que no he jugat mai més a futbol, des de que m'hi vaig apuntar com a activitat extraescolar al cole, i van decidir que havia de fer de defensa i jugar 5 minuts per partit. Doctor, vostè creu que aixì arrivarem a l'arrel del problema, no crec que parlant de la meva vida sigui la solució. No seria millor que hem llegis alguna història del jorge bucay?.
Previous Posts
- paseo dosisparpa...
- [...] Esto explica por qué hago la letra cada vez ...
- el vacio es una expresión sinceramente vectorial, ...
- q tal, tots i totes??avui va de cine la cosa eh, e...
- Gilbert Hernandez
- Aquests pots van servir per pintar els marcs d'un ...
- intro del llibre de l'expo
- weno, dons avui ja és oficial, ahir vem anar a pen...
- The Virgin Suicides
- La Ciudad de las Últimas Cosas
3 Comments:
I jo m'apunto el teu blog!
:)
les fotos són de?
fins aviat!
si, les fotografies son d'una noia, que mlaheuradament es va suicidar jove, que es deia Francesca Woodman, la majoria de les seves fotografies estan tirades en una residència italiana on una de les carectirístiques era que els pisos estaven buits, per "incentivar" la creativitat, suposo
saluten!
vaja.
Si més no interessants. Ja no es fan coses d'aquestes amb els pisos buits avui en dia..
;)
la self-portrait mola molt, amb el cordill o el que sigui sortint de la ma cap a la càmera per poguer tirar la foto. Genial.
Post a Comment
<< Home