intro del llibre de l'expo

Aquest és el llibre de l’exposició, no és un gran llibre, ni tampoc està fet amb mala gana; aquest és un llibre normal, exigentment funcional, i passionalment extrovertit.

S’intueix que aquí hi trobaràs informació sobre les obres aquí presentades, dons bé, és cert, també s’intueix que aquí potser hi trobaràs, a més a més, els preus de les obres, però he de dir, que no estan preuades encara per motius personals. Dons bé m’agrada dir-ho ara, perquè no representi una molèstia al llarg de la lectura d’aquestes pàgines, que són poques. És del meu gust també, afegir que, és la meva intenció vendre-les però prefereixo conèixer el qui les vulgui comprar, i establir un preu entre les dues parts.

Aquest és un llibre, on s’hi exposen també, altres treballs de l’autor, que, paral·lels als que s’exposen aquí, estan desenvolupant-se, i espero que serveixin per aclarir les inquietuds visuals, i les motivacions formals que impulsen l’autor cap a la fotografia.

Primerament, vull explicar que, les imatges que veieu, són fruit de diferents projectes, però que donat el moment, per el que signifiquen, o per el que han acabat representant finalment, les he englobades totes en un mateix grup.
I desenvolupo, la intenció general, ha estat finalment, i com es percep a primera vista, agrupar aquells quadres que es formen a partir de col·lages, o que han sofert un trencament del paisatge, un descabdelladament; per ser re-interpretades posteriorment, conformant el mateix paisatge, però trencat, on es perceben les unions i les desigualtats.
Al final dons, és com una visió més mental, construïda a trossos, de la mateixa manera que funciona la memòria humana, a peces, on es recorden detalls, o interpretem individualitats, per intuir una idea més gran, i també abstracta.
La motivació dons, es la cerca del que es veu a la imaginació. Intentar representar coses que poden ser objectes únics, però que mai ho seran, perquè crec, per experiència personal, que la psique tracta les idees com peces de “puzzle”, i les uneix segons el que desitgem. I espero que m’entengueu si poso la següent experiència, on tu pots intentar recordar un moment concret del passat, i sempre ho faràs per fascicles; primer, aquella persona, potser la postura que adoptava, potser llavors la roba que duia, i potser de quin color era, potser si feia vent, o el dia estava ennuvolat, també potser si hi havia un banc, o uns nens jugant a pilota...
Però mai serà l’escena completa, sempre serà un passeig per conceptes individuals, normalment relacionats amb paraules. Un jersei, un color, un nen, un banc, perquè no existeixen paraules per el que signifiquen el conjunt d’aquests detalls, que acaba tenint un sentiment, una sensació a l’estómac, o un gust, qui ho sap.
Es fa difícil, aclarir coses que ni el mateix autor a vegades entén en tan poques línies, però si que es pot dir en tota seguretat, que el que aquí s’explica, és la base que motiva sempre els treballs de l’autor. El que s’intenta desxifrar amb imatges, els jeroglífics que enamoren a l’autor.