I vaig surtir a la busca del little Ken, anava armat amb l'armadura pesant, i la meva pell notava com el cuir ressec hi rascava maliciosament. De seguida el cúmul de persones s'anaren difunimant, i s'anaren desdibuixant, i fent com el fum de l'encens, dibuixaren una suau corva a l'espai, es recargolaren, i amb un tencar d'ulls ja no hi eren.
En canvi però, les llums parpedejants i de colors diferents, seguien escalfant, i així, els focos il·luminaren la cova, i només la cova, i els cables del focos es perdien a mesura que la llum perdia el color blanc, i es fonia amb el negre de l'ombra.
Vaig entrar a la cova, que impresionava, i més d'un hagues fet mitgavolta; i es que un cor hi bategava al fons del tot, com el bombo d'una bateria, i el bategar del cor gegant, amagat dins d'alguna criatura immensa; era més fort que el meu, i aixi el bategar més fort, imperceptiblament, s'encomenà a dins el meu cor, i per uns instants era la criatura qui controlava el meu cor, i si ella hagués volgut, hagués pogut fer que el meu deixes de bategar.

Continuarà!

PD: la imatge de la capçalera és de David Perry