De marxa amb Pepi, Luci, i Bom

D'entrada quan les coneixes poden semblar excèntriques i que son el que semblen. De fet és així al primer minut, però al segon, no canvien gaire les coses, canvien absoluta i radicalment. Es engrescador compartir un moment amb elles, i molt vital, i almenys, aprens a no romancejar.
Es una experiencia alliberadora i molt recomfortant mirar aquesta pelicula de Pedro Almodovar. Perquè saps, tot i haver vist poques pelicules d'ell, que aqui hi ha, en aquest llarg, el seu primer llargmetratge, reunida tota la realitat que conforma l'experiencia cinematografica posterior de Pedro Almodovar. Ho saps i no ho saps, ho saps perquè fins i tot ell s'atraveix a mesurar penis en erecció en un concurs que es tracta en premiar el que poseeixi el volum "penil" més gran, i en otorgar a aquest, el premi en forma de desig sexual, sobre poseir qualsevol cosa de la resta d'aspectadors i aspectadores. Aixi que tmb saps que d'alguna manera aquesta pelicula es una bona manera de viure els racons i els desigs més extrevagants de l'epoca de la movida a Madrid. I saps que es aixi, perquè a part del concurs, s'hi pot descobrir l'alaska orinant a sobre una noia amb desitjos sexuals altament masoquistes, o perquè el marit d'aquesta és un policia que abusa de la seva esposa, i es fa passar per el seu germà bassò per seduir la seva veina; i tot això en una època de transició democràtica, més retrogata que evolutiva, i encara amb Carrro Blanco fent de les seves per aqui i per allà.
Per això crec que val la pena que es miri aquesta pelicula almenys un cop, per ser una peli de cullte espanyola, i per ser-ho al més pur estil Rocky Horror Picture Show, però esclar, a lo cutrisme i caspisme espanyol.
Destacar l'actuació d'una jove Alaska, encara amb un color de cavells "natural", i ja amb celles pintades, per actuar diriem, de la manera que millor pot, però que tot i aixì, no pots criticar malament, per fer-ho amb tanta deshinibició, i amb aquest porte i aquest estil que te la voluptuosa Alaska.